La catosfera i el debat sobiranista

Aquest cap de setmana han tingut lloc a Granollers les primeres “Jornades de la Catosfera”. Pel ressò que han tingut i per la proliferació de comentaris elogiosos que s’han pogut llegir, sembla que han estat un èxit.

Tanmateix, i hi ha hagut alguns fets que han generat una certa controvèrsia, i que des de Reset pensem que no estem exempts de fer-ne una valoració política, sobretot perquè apareix molt vinculada a alguns fets rellevants de les darreres setmanes i a l’esperit que anima aquest bloc de reflexió sobre el nou sobiranisme.

Reset neix d’una constatació: la catosfera sobiranista és l’espai on s’està produïnt una anàlisi política més agosarada, que estableix amb major energia i claredat els elements crítics respecte la situació política (el vell catalanisme), alhora que també és l’espai on s’estan generant propostes més interessants i de futur. Els qui fem Reset, que compartim aquestes inquietuds, ens hi hem volgut afegir, tant per a traslladar la nostra anàlisi política com, en la mesura que hi tenim accés, contribuir a difondre algunes de les crítiques o les idees que trobem més interessants d’aquesta catosfera sobiranista, i en relació tant a la crítica del vell catalanisme com d’aportació de visions plurals al nou sobiranisme.

Justament ahir diumenge en Joan Arnera feia una crítica sobre el que nosaltres entenem que ha pogut generar la indeterminació dels objectius d’aquestes Jornades de la Catosfera, tant pel que fa a qui estaven adreçades, com pel que fa als objectius, a les propostes que es volien impulsar o debatre. D’alguna manera enceta el debat dels diferents nivells pels quals ens interessem en aquest espai: la blocsfera, la catosfera o la catosfera sobiranista. I diu “El meu objectiu és participar modestament (modestíssimament) en la construcció de reflexions, diàlegs i contactes que ajudin a tirar endavant el país, que ens permetin articular-nos com a societat i fer front, encara que sigui només amb les humils paraules, als problemes del nostre país i de la nostra cultura per la supervivència”. Justament és això el que ens interessa a Reset, la catosfera sobiranista, com a un nou espai, inèdit fins ara, de debat polític, d’incidència al voltant del sobiranisme.

No creiem que sigui una casualitat la creixent activitat de la catosfera sobiranista, fet que ha quedat contrastat a les Jornades. Hi ha prou elements i evidències que ho expliquen. D’una d’aquestes evidències en va ser víctima un dels debats promoguts pels organitzadors, justament el que parlava de blocs i política. Per dos elements crítics: el primer, l’ús dels blocs com a eina de propaganda política que en fan la majoria dels polítics, i, segon, pel tractament televisiu que va tenir a TV3 la cobertura d’aquesta taula rodona, on d’una manera escandalosa, la nostra es va dedicar únicament i exclusiva a cobrir la informació dels seus, és a dir, de la representant del PSC-PSOE, Lurdes Muñoz, i del representant d’ERC, Joan Ridao.

Enric Canela en fa una crítica encertadíssima i fonamentada. I per a nosaltres és justament aquest mal el que d’alguna manera impulsa aquesta activitat en la catosfera sobiranista. Perquè en els mitjans convencionals no hi ha cap espai al marge de la partitocràcia, i, encara menys, al marge del discurs oficial de la partitocràcia. Vet aquí l’interès de la catosfera sobiranista, que és l’espai on s’estan expressant més i millors idees innovadores, més i millors reflexions sobre el nou sobiranisme. I no com a instrument de propaganda, sinó de pensament. I amb una llibertat insòlita i, potser per això, creativa.

Aquest cap de setmana, a més, hi ha hagut dos articles que d’alguna manera lliguen amb aquesta reflexió i les denúncies que s’han efectuat.

Diumenge, Pilar Rahola a La Vanguardia, feia una crítica duríssima i encertada d’aquest entorn partitocràtic que reflexa la nova composició del CAC. Amb un títol prou eloquent “Censurando, que es gerundio”, denunciava la frivolitat i estupidesa de l’intervencionisme censor d’en Domènec Sesmilo, com a president de la Mesa per a la Diversitat de l’Audiovisual, en relació a una pregunta del programa del Cuní. I anava més enllà, explicant uns fets protagonitzats ja per una de les noves membres del CAC, la Sra. Anna Balletbó, que fins i tot abans de prendre possessió ja estava fent trucadetes, curiosament al mateix Cuní, increpant per “la contundència de les preguntes” que va efectuar a un convidat, socialista per si algú encara està despistat. Rahola afirma “La que no es espera és de aúpa. Fraude al espíritiu de ley, martillos de herejes por doquier y vocación para ejercer el martilleo”. No eren gratuïtes, per tant, les crítiques que en darrer número de Reset expressàvem a l’assumpte del CAC, que és una autèntica vergonya.

Perquè… quina esperança podem dipositar en aquesta banda i en la més mínima decència informativa de la nostra, si només es preocupa de la censura i dels seus?

Una dada que donava en Santi Nolla a l’Avui, també aquest diumenge, pot il·lustrar encara amb més claredat el que denunciem. Citant un estudi de la Fundación Telefónica, i en relació al segon gran vector “institucional” de la blocsfera, els periodistes, diu “el 52,4% opina que ha aconseguit una llibertat editorial que no té en el mitjà en el qual treballa”. Caramb! I acaba dient “la xarxa ha permès l’accés del periodisme ciutadà i que periodistes de prestigi puguin abocar els seus pensaments amb total llibertat…”

Fem-nos una altra vegada, per tant, i a la vista de tots aquests elements relacionats, la pregunta de què s’esperava d’aquestes jornades de la catosfera. Per als qui fem Reset, l’únic element d’interès en aquest possible debat és el que deriva del posicionament explícitament sobiranista, i l’oportunitat que planteja de donar una nova dimensió a la participació, a la creació, a la reflexió, a la crítica i al debat.