Heribert Barrera i el 9-M

Govern contra Parlament

Segons el reglament del Parlament de Catalunya –i segons el sentit comú democràtic-, quan el Parlament aprova una moció, el govern està obligat a complir-la. Fins i tot el reglament té establert un mecanisme de control del compliment de la moció, en el qual es dóna un termini al govern per fer allò que el Parlament li obliga a fer i esgotat aquest termini es debat si s’ha complert o no d’una manera efectiva. Si hi ha indicis d’incompliment, la qüestió pot arribar al Ple. Hi ha vegades que això de complir o no complir una moció pot ser subjectiu, discutible. El govern pot pensar que ja ha fet prou i l’oposició que no. Per això hi ha el mecanisme de control del compliment. El govern diu que ho ha complert i el Parlament jutja si ho ha fet realment o no. El que no passa mai i no és acceptable ni pel reglament del parlament ni per la democràcia és que el govern es negui a complir una moció aprovada. Que digui públicament que no la pensa complir. Un govern que es revolti contra el Parlament. El dia 7 de febrer, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció que obliga al govern de Catalunya a “instar el Govern de l'Estat a establir una moratòria en l'execució del túnel del tren d'alta velocitat amb el traçat projectat actualment a Barcelona i a cercar-hi les alternatives que permetin assolir un consens polític i social”. Els deures són relativament clars i només relativament interpretables. Però en qualsevol cas, són deures. Se l’obliga a fer unes determinades gestions davant del govern central, que és el qui té la competència.Llegeixo a Vilaweb amb data set de febrer el següent titular: “el govern diu que no farà cas de la moció del Parlament contra el TGV per Barcelona”. Aquest és simplement un titular impossible. Inimaginable en qualsevol país del món. El govern pot dir que el que ha aprovat el Parlament li sembla una bestiesa –tot i que si s’ha aprovat és que algun dels partits que li donen suport ho ha votat, per pura lògica aritmètica-, que creu que serà negatiu, que no hi està d’acord. Pot fins i tot interpretar-ho i dir que el que farà per donar compliment a la moció és simplement traslladar la petició del Parlament al govern espanyol sense implicar-s’hi o qualsevol altra cosa. El que no pot dir és que no ho farà. És una manera de dir que el govern se situa fora de les regles del joc. I si el govern se situa fora de les regles del joc, com pot demanar a ningú que les compleixi?

Vicenç Villatoro, El Temps 12/02/08