dimecres, 20 de febrer del 2008

Els pronòstics del mag Fèlix

A punt de començar la campanya de les eleccions espanyoles, dos són els únics fets políticament rellevants des d’una òptica nacional catalana:

1- El forat que ha fet en el terreny de les opinions la proposta de vot en blanc o de l’abstenció, en definitiva, en un vot enraonat de desafecció i canvi, respecte la situació política i respecte les propostes polítiques. Un vot que no té cabuda en cap de les opcions tradicionals a què s’ha vinculat habitualment. Un vot, també, que expressa un punt i final respecte la partitocràcia, que ha arribat als límits del seu poder i incompetència amb aquest govern tripartit i amb aquestes propostes electorals. I aquí no se’n salva ningú

2- L’emergència, amb força, del vot útil antitripartit. El fet de la malaltia d’en Duran, a qui desitgem una favorable i total recuperació i una llarguíssima convalescència apartat de la política, sens dubte ha afavorit aquesta “explosió-piula” de CiU.

Hi ha, però, un element especialment molest, altre cop, en aquestes eleccions: la barreja entre aquest desesperant tacticisme, els vols gallinacis i el conte de la lletera.

Tot són especulacions sobre el que es farà si...

A data d’avui les especulacions apunten que els socialistes perden força a Catalunya (qui en guanya?), i que això farà que els socialistes catalans tinguin menys pes davant el PSOE i per tant, que l’amenaça sobre el tripartit sigui encara més gran.

I aquí, els fariseus de la política catalana treuen el sant cristo gros del sucursalisme. Beneïda paraula! Mítica paraula! El sucursalisme. Tan transversal que l’han feta anar PP, PSC, ERC i ICV-EUA.

Tal i com estan les coses, l’únic cert és que CiU i ERC aniran a Madrid a fer el mateix. A intentar aconseguir a) canviar algunes coses a Catalunya, i b) conservar les coses a Catalunya tal i com estan.

Aquesta és tota l’estratègia. Per a uns, una oportunitat d’introduir esquerdes en el règim tripartit a Catalunya. Per a uns altres, una necessitat d’oferir un suport estable perquè no hi hagi canvis a Catalunya. Com diu Salvador Cot, “la legislatura que ara s’acaba, en termes polítics, ha liquidat un dels axiomes clàssics del catalanisme. Al marge de la conjuntura, els diputats que s’envien a Madrid ja no serveixen per a influir d’una forma decisiva sobre la política general espanyola. I menys encara per a modificar l’estructura jurídica i política de l’Estat espanyol.”

S’emporti el gat a l’aigua qui se l’emporti, el resultat, en termes de defensa dels interessos de Catalunya a Madrid serà un joc de suma zero. Si CiU obté la convocatòria d’eleccions a Catalunya, ja haurà compromès tota la legislatura amb aquesta aposta. Més val que tornin cap a casa, perquè ja no podran aixecar la veu una altra vegada. I... què ens pensem que farà ERC? Caram, malden per obtenir suficients suports per mantenir intacte el tripartit. A canvi de? D’això, del tripartit. Uns altres que si ho aconsegueixen més val que tornin amb el primer pont aeri, perquè ja s’haurà acabat la legislatura, per a ells.

Novament, en Salvador Cot ho encerta: “Sigui com sigui, i al marge dels resultats que hi hagi, queda clar que l’estratègia del peix al cove a Madrid ja no dóna més de si. Va funcionar, amb una relativa eficàcia, mentre es complien tres condicions: en primer lloc, unes soles sigles tenien la totalitat de la representació del catalanisme al Congrés dels Diputats; a més, era possible d’imaginar tots dos pactes (amb el PSOE, però també amb el PP) i, finalment, el grup parlamentari resultant estava sotmès a la decisió última del govern de Barcelona. La legislatura vinent no es complirà cap d’aquestes condicions, de manera que, en termes polítics, els anys que aniran del 2008 fins al 2012 no ompliran de peixos el cove català. Des del punt de vista del catalanisme, doncs, les eleccions espanyoles del 9 de març seran completament irrellevants. La prova és que els candidats de CiU i ERC fan promeses de caire generalista (sobre impostos o cobertura social, per exemple) i eviten les que els puguin comprometre massa en un futur, que són les que se situen en l’eix nacional. La legislatura passada va començar amb declaracions de diversos dirigents d’ERC en què deien “no descartar” la possibilitat d’aportar algun ministre al govern del PSOE. S’acaba amb Joan Ridao assegurant als seus –escèptics– simpatitzants que ell mai no voldrà ser ministre. Ha estat un viatge llarg, per a no arribar enlloc.”

En efecte, això és així. Per què? Perquè CiU i ERC per separat, a Madrid, no poden fer res. Ni CiU té prou força per fer cap emplaçar els socialistes, ni ERC posarà cap preu al seu suport que no sigui mantenir el tripartit. El gran mag Fèlix, a RAC 1 vaticinava un govern del PSOE amb els suports d’ERC, BNG, IU i altres, tots interessats en falcar Zapatero per evitar el desgast que implicaria la dependència de CiU. Per què...? quins poden ser els resultats de CiU, del PSOE i del PP que obliguina una altra alternativa? Si CiU en treu 11 o 12 possiblement no seran mai necessaris. La resta: ERC, PNB, BNG, etc. no donaran mai suport al PP, per tant, en una victòria, ni que sigui d'1 del PSOE, sempre acabarà investit Zapatero. Una altra cosa és la governabilitat i la imatge.
ERC pot tenir tensions, les pròpies de la investidura a les portes d’un congrés, a l’estiu, que es presenta complicat. Però són assumibles, aquesta direcció no tindrà cap problema en vendre gat per llebre una altra vegada. Sobretot davant l’alternativa, que per a ells seria fatal, d’unes eleccions anticipades a les portes del congrés de l'estiu. Per tant, s'ho empassaran tot i votaran Zapatero. CiU, un cop més, s’equivoca amb aquest conte de la lletera, dels ministeris del Duran i dels dos mesos del tripartit. El tripartit està blindat, i la investidura d’en Zapatero tornarà a sortir gratis una altra vegada.

I anar fent.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Vivim la fatalitat dels pobles ocupats que es repeteix una vegad i un altre al llarg de la històris i des de fa més de 2000 anys.

Anònim ha dit...

Subscric el text des de la primera a l'última paraula. Jo ja he decidit de votar en blanc. Ah, enhorabona per l'anàlisi. Jo crec que anau per bon camí.
Sargantana

Anònim ha dit...

La propera legislatura serà clau, perquè Espanya posarà a prova la seva força "constitucional" davant d'Euskadi. Serà un "tour de force" a la democràcia Europea. El tactisme i la divisió de les forces catalanes, avalen la victòria de l'autoritarisme antidemocràtic de la democràcia borbònica, i per a mi resulta evident a hores d'ara ja les greus responsabilitats d'ERC i CiU de ser-ne còmplices, perquè la resposta ja és molt tèbia ara davant dels tanteigs que ja es fan amb l'assetjament judicial a totes les forces polítiques basques. El poble de Catalunya renegarà d'aquesta traició democràtica que blindaria i eternitzaria l'esclavitud catalana. Hi han prous moviments per canalitzar el rebuig i la repulsa a un Estat insofrible i als seus acòlits regionalistes més o menys confessos. En aquest horitzó conflictiu la possibilitat que sorgís una veu nova, com ara el PCR, que igual surt de rebot malgrat no disposar d'una campanya contundent, o alternativament un moviment cívic d'indignació simple, podria ser el principi del part d'un canvi de règim que s'emporti tot l'arsenal corcat que ha generat la democràcia tutelada pels feixistes i els interessos que la utilitzen per mantenir els seus privilegis. Penseu-hi perquè el poble de Catalunya en els dos darrers anys ha demostrat, més enllà dels seus líders acovardits i dubitatius i aferrats als interessos de casta, tenir molt més clares les seves possibilitats que en cap altre moment de la seva història moderna.

A.M.G.

Anònim ha dit...

Permeteume que us digui que jo si que aniré a votar, i votaré a CiU, i ho faré malgrat en Duran, i la campanya m'está permetent fer-ho sense la pinça que tenia preparada per possar-me al nas. Els del tripartit m'ho estan facilitant molt. Del PP, ja ni en parlo.

I us ho dic alt i en catalá, perque tothom m'entengui; sembla que l'"agit-prop" dut a terme pels becaris PSOEcialistes, fa efecte i no ets com cal si no ets pur i inmaculat i dius que ningú es mereix el "nostre vot". Potser és veritat, o potser no, al cap i a la fi, els politics que tenim son un reflexe de la nostra societat, i si quant ens mirem al mirall, no ens agradem, la solució no és deixar de mirarnos al miral sino fer l'esforç de canviar.

Salut!.

Anònim ha dit...

COMUNICAT D'ESTAT CATALÀ DAVANT LES ELECCIONS ESTATALS ESPANYOLES DEL 9 DE MARÇ DEL 2008


Donat que els actuals partits nacionalistes del Principat mereixen una crida d’atenció del seu electorat pel seu nefast paper en la política i en la defensa dels nostres drets i interessos nacionals, creiem necessari defensar clarament l’abstenció dels principatins a les properes eleccions del 9 de març del 2008.

Sabem que aquesta acció hauria d’anar acompanyada d’una potent campanya mediàtica per explicar la nostra postura, i per aconseguir augments importants del percentatge d’abstenció. Per a poder aconseguir el resultat desitjat pensem que caldria intentar obtenir un resultat contundent i indiscutible.

Emplacem doncs a tots els nacionalistes catalans, no només a no votar, sinò a demanar activament l’abstenció i a difondre la seva crida en tot tipus de mitjans per tractar d’aconseguir el millor resultat possible. Diversos militants d’Estat Català ja han defensat a títol personal aquesta posició a la xarxa d’ençà que les primeres persones i organitzacions es posicionaren a favor d’aquesta mesura. Per reafermar la postura, i tal i com ja han fet altres organitzacions, creiem oportú emetre i difondre aquest comunicat ja que estimem necessari que hi hagi un posicionament clar de les organitzacions independentistes que estimuli aquesta opció de protesta i càstig.

Creiem que no hem de fer extensible aquesta crida al País Valencià i les Illes Balears ja que la situació política a aquests territoris és diferent de la viscuda al Principat. En aquests territoris Estat Català demana que es votin les opcions nacionalistes, si aquestes es presenten amb una estratègia clara de defensa dels nostres interessos nacionals.

Josep Planchart i Martori, president d’Estat Català

Barcelona, 27 de febrer del 2008



Estat Català
Avda. del Paral•lel 115 3er 2a
08004 Barcelona (Catalunya)
www.estat-catala.net
secretariat@estat-catala.net