dimarts, 11 de desembre de 2007

9 de març: abstenció!

Un escenari òptim per a la reacció definitiva
Fa dies, fins i tot setmanes, que per la catosfera sobiranista s’estan plantejant molts comentaris al voltant de què fer en el properes eleccions espanyoles del març. Però la intervenció d’Heribert Barrera, en la conversa oberta amb l’expresident Jordi Pujol, demanant el vot en blanc o l’abstenció “perquè els partits catalans reaccionin i no se sotmetin més a l’Estat” ha esperonat de manera definitiva el debat.

Des de Reset ens hem fet ressò del que entenem són expressions del nou sobiranisme, en contraposició a la crítica que efectuem de les manifestacions del vell catalanisme, del catalanisme obsolet. Les eleccions al Parlament espanyol del proper mes de març pensem que poden ser un punt d’inflexió clau en aquest debat.

Ho direm sense embuts: la derrota del vell catalanisme passa per un vot de càstig a CiU i a ERC. I pensem que l’abstenció, una campanya per una abstenció activa pot ser la clau per poder capitalitzar i canalitzar aquest sentiment tan estès de cansament, frustració, cabreig… i alhora d’esperança.

De l’olla de grills a l’olla a pressió
El nou sobiranisme ha tingut fins ara una expressió més pròpia d’una olla de grills que de cap altra cosa. Moltes veus, amb diferent projecció i abast, crítiques amb la situació actual, tant amb la falta de coratge i claredat d’horitzó de la proposta convergent, com amb de la catastròfica política d’ERC i la seva estratègia tripartida.

Tanmateix, en aquests dos partits en els últims temps, s’estan produïnt moviments molt interessants que apunten un necessari canvi d’estratègia. A ERC, els moviments (fonamentalment Reagrupament) crítics amb la direcció i la seva estratègia de seguidisme del PSC-PSOE han experimentat un creixement i un impacte sobre la política interna del partit impensable fa tan sols mig any, com es va veure la darrera Conferència Nacional. En l’entorn convergent, la iniciativa de la Casa Gran del Catalanisme, i la mateixa conferència de n’Artur Mas, han marcat un camí desacomplexat i engrescador cap al sobiranisme (per més que no facin servir la paraula), amb la reivindicació del dret de decidir com a eix del nostre futur nacional.

Però, per sobre de tot, el que nosaltres considerem més interessant és la reacció de la societat civil i de les persones que ens podem considerar part d’aquesta olla de grills i que es va posar en evidència a la manifestació de l’1 de desembre de la PDD. Aquesta manifestació va actuar com a catalitzador d’energies, fins al punt de reconciliar-nos amb el nostre orgull malmès i injectant-nos confiança en nosaltres mateixos davant el sòrdid panorama a què ens tenien condemnats ERC i CiU.

L’olla de grills que fins ara havia caracterítizat les expressions de l’incipient nou sobiranisme s’ha transformat en una autèntica olla a pressió. I l’anàlisi que fem aquí és que les eleccions del març són un escenari òptim per enterrar el catalanisme poruc i deixar la via expèdita perquè els postulats d’aquest nou sobiranisme s’acabin imposant en els diferents partits i en la societat civil.

Perquè això passi cal que els resultats de les eleccions de març no permetin respirar a cap de les forces conservadores, acomodatícies, del vell catalanisme, de manera que els seus mals resultats siguin exclusivament un mal resultat seu i de les seves estratègies. I, per tant, un bon resultat per al país.

Entenem que hi ha molta gent de bona fe a qui l’abstenció o el vot en blanc o nul els pugui provocar una certa sensació de “buit”, un cert vertigen, davant la possibilitat de no prendre part, de no posicionar-se, en uns comicis com els del març, amb la previsible bipolarització que es produïrà i la multitud de globus sonda que creuaran el nostre paisatge polític, en forma de promeses o amenaces (per exemple, el canvi de la llei electoral o fins i tot un canvi constitucional per excloure del mapa i de l'escenari polític estatal els partits nacionalistes perifèrics).

Però la veritat és que tot això ja ens va bé i reforça els motius perquè els sectors més independents del sobiranisme promoguem un cop d’efecte al marge dels partits, i precisament per impulsar definitivament els canvis que s’estan gestant en el seu interior.

El nou sobiranisme no s’ha de construir mirant a Espanya, sinó amb l’actuació ferma en el nostre àmbit de decisió. De què ha servit en aquests quatre anys que CiU i ERC tinguessin la clau de la governabilitat a l’Estat? De res, com a molt per fer el ridícul, per justificar politiqueig partidista sense cap mena de trascendència en clau nacional. No podem validar aquesta manera de fer política. No ens interessa per a res mantenir aquesta situació.

Tampoc no podem caure en la temptació del mal menor, d’anar a votar perquè l’abstenció pot afavorir al PP. És cert que la mobilització de l’electorat català a les eleccions del 2004 (un 12% superior a la del 2000) va propiciar la victòria del PSOE, presentat com a garant de l’anomenada Espanya plural. Però, quin és el balanç d’aquests quatre anys? Ens ha servit d’alguna cosa la victòria de Rodríguez Zapatero? Ens ha de quedar clar que aquesta no és la nostra guerra i que, guanyi qui guanyi, els catalans hi continuarem perdent.

Per què no convé votar ERC?
Abans de la Conferència Nacional d’ERC la direcció, a través d’en Xavier Vendrell, s’abraonava sobre els crítics amb els resultats d’una de les més patètiques enquestes dels últims temps, molt oportunament plantejada per El Periódico… No tenim cap dubte que si apoltronada direcció d’ERC treu uns resultats que puguin defensar com a bons això actuarà únicament i exclusiva com a factor de legitimació de la seva estratègia de pacte tripartit i seguidisme amb els sociates.

No podem compartir, per tant, tot i que respectem, l’estratègia de Reagrupament, de promoure una mobilització dels crítics per aconseguir el millor dels resultats possibles. En aquest sentit, dissentim de la visió que té l’històric militant independentista Josep Pinyol (actualment vetat per la direcció d’ERC): “Si els catalanistes no votem, tot l’entusiasme que va florir a l’inici del desembre es marcirà al març”. Creiem sincerament que la situació és justament la inversa. El descontent general expressat a la manifestació de l’1-D demostra que Catalunya no és un rebel sense causa, sinó una causa que no té rebels. Aquí és justament on cal incidir per capgirar la situació. I en el cas d’ERC això passa indefectiblement per un mal resultat electoral que posi a l’actual direcció del partit contra les cordes. Valorem la seva lleialtat vers el partit, però la nostra lleialtat es deu exclusivament al nostre país. I per al nostre país, per al sobiranisme, és important que en aquestes eleccions del març no s’avali, amb el vot, a ERC, la seva direcció i la seva estratègia.

Per què no convé votar CiU?
Com ja hem dit algun cop, la amenaça més gran per al projecte de Casa Gran del Catalanisme l’hem de buscar en algun dels habitants d’aquesta casa, concretament el senyor Duran Lleida i les seves proclames tan conservadores i acomodatícies com les de la direcció d’ERC. Que el senyor Duran Lleida sigui el cap de llista de CiU és un factor dissuassor del vot, com d’altra banda des de la mateixa CDC s’ha pogut intuir, vet aquí les propostes d’en Felip Puig que un “sobiranista” vagi de número 2. Un altre cop, politiqueig. El gran problema és que del 9 de març sorgeixi un escenari que habiliti Duran a erigir-se en paladí de la governabilitat entrant al Gobierno de España amb qualsevol ministeri. Entenem que aquest escenari seria nefast per al país i letal per al projecte de la Casa Gran del Catalanisme. Per tant, tampoc no pensem que s’hagi d’afavorir, al contrari, s’ha de combatre, i la millor manera que tenim de fer-ho –potser l’única que tenim a les nostres mans- és no votant-los.

Conclusió
Una mica com l’energia, que ni es crea ni es destrueix, només es transforma, entenem que el sobiranisme, en aquesta fase, el que necessita és un impuls decidit de transformació. I aquesta transformació, el primer que requereix és liquidar les estratègies conservadores de les actuals direccions d’ERC i CiU.

Salvador Cardús afirmava divendres passat des de les pàgines de l’Avui “Si la manifestació [de l’1 de desembre] acaba transformant alguna realitat política en la direcció volguda, barretada! Si el vot majoritari se'l segueixen emportant els de sempre, si l'urna no sap què ha dit el carrer, marramiau.”

Doncs justament pensem que el 9 de març, a les urnes, no s’hi presenta cap partit polític que ara per ara pugui interpretar adequadament el que va dir el carrer l’1-D, hi haurà els de sempre, aquestes opcions del vell catalanisme, obsoletes i conformistes. Però aquest 9 de març, paradoxalment, podem obrir definitivament les portes a aquest nou sobiranisme, i cal afavorir aquesta transformació, no votant-los.

Això pensem que és el que interpretava el veterà patriota Heribert Barrera quan propugnava un vot en blanc o l’abstenció. El procés està en marxa, i, aquestes properes eleccions cal aprofitar-les per injectar encara una mica més de pressió. Nosaltres apostem per una campanya a favor de l’abstenció. Abstenció crítica i conscient, però abstenció.

23 comentaris:

Independentista Gironí ha dit...

Dius que no s’hi presenta cap partit polític que ara per ara pugui interpretar adequadament el que va dir el carrer l’1-D.
Has llegit les directius del Partit Republicà Català (RC)?
Un número de vots important a RC farà recapacitar molt més a ERC i CDC que no pas tota l'abstenció del mon, que cada partit l'interpretarà com els hi vagi bé. El vot a RC només té una interpretació : vull la independència.
Per tant, si no es presenta la PDD o quelcom millor, jo votaré RC ( i no en sóc militant ni els coneixo de res).

Del Pirineu estant ha dit...

Doncs m'agrada la idea. De fet, fa uns mesos que tinc clar que no votaré ERC, que sempre ho havia fet. M'abstindré i m'alegra saber que hi ha més gent que pensa com jo. Definitivament, no se'ns hi ha perdut res, a Espanya. O sí, ho perdem tot, a Espanya. No puc esperar que els meus polítics passin a l'acció, i per tant hi passo jo: oi que no voto a les eleccions portugueses? Doncs a les espanyoles tampoc. Amb Espanya, per mi, només cal pactar-hi el com i el quan (de la nostra independència), però res més.

Josep-Empordà ha dit...

Gens, però gens d'acord amb l'abstenció, es el que estan promovent des de Nicaragua i seria fer-is el joc i restar a mercé d'ells per una bona temporada. Per altre banda, potser si que esquerra ( al menys qui la diritgeix), s'ha acomodat però negar que CDC no es mou, es negar la realitat i en aquesta realitat, en Duran i Unió es una peça, que malgrat no ens agradi el seu discurs vist amb inmediatesa i sense reflexionar, es molt important, cal fer un minim esforç per entendre que es una peça clau per evitar la espanyolització de la politica catalana per la banda del centre dreta. Que consti que a mi mateix, m'ha costat d'entendre la estratègia de CiU però es molt intel.ligent, cal no oblidar que el mon ès com ès i no com voldriam que fos, i amb la realitat s'ha de treballar, amb humilitat, per anar-la fent canviar.

Salutacions.

Dessmond ha dit...

Vaja una conclusió de bombero. De bombero sobiranista, però bombero a tots els efectes.
Vaja una forma tan naïf d'entendre la política.

Josep-Empordà ha dit...

Bombero... naif... Ui, disclpeu!, m'he equivocat de lloc!.

a l'atac ha dit...

Jo és exactament el que pensava fer. I me'n alegro que des d'aquest blog es pensi el mateix. El vell catalanisme de fireta, ara ja tenim raons sobrades per veure on ens porta. Tant CiU com ERC deixen de banda el pais per a mantenir-se en el poder. Amb reis,constitucions i estatuts l'unic que ens hi juguem
és no arribar mai enlloc.Nojuguem,
perquè els espanyols ho fan sempre amb les cartes marcades. És el seu
joc, passem d'Espanya..! Vot en blanc o abstenció, ja votaré el dia
que es planteji la sobirania.

Anònim ha dit...

Jo ara mateix, dubto entre el vot en blanc o per algun partit independentista, encara que la primera opció m'atrau més.
L'objectiu, fer fora allò que ens atura: les cúpules actuals d'ERC i CiU, pactistes, per altres que cerquin la confrontació amb Espanya.

Anònim ha dit...

Hem sembla una veritable animalada proposar l'abstenció, perquè no porta enlloc. Els resultats seran igualment legítims (amb menys abstenció que a les del Parlament) i només aconseguirem donar més força als socialistes. Puc entendre que hi hagi catalans emprenyats amb la seva classe política, i fins i tot que no vulguin donar el seu vot a CiU o a ERC, i que per tant prefereixin apostar per alguna altra formació encara que tingui poques possibilitats de treure cap diputat; però l'abstenció és un regal a l'espanyolisme.
Ara el que em sembla un disbarat més greu, i que realment em fa dubtar de la bona fe dels proposants, és que es digui que es fa per evitar que ERC o CiU treguin uns bons resultats. Jo sóc molt crític amb l'actual direcció d'ERC, però al capdavall votaré els menys dolents, que continuen essent les forces sobiranistes.

YuriBCN ha dit...

Molt criticable és el "vell catalanisme de fireta", però no hem de caure en el "vell independentisme de fireta" de l’esquerra independentista dels 70 i 80! Aquell independentisme que atomitzava esforços i ens deixava en la terra de ningú, al limbe de la política extra-parlamentària.

On es fa política, desgraciadament (però certa), és als corredors del poder. És on es mouen els medis de comunicació, on es pacten acords, on es pressiona. Fora del parlament, quin poder polític i de comunicació es pot detenir? I sense poder polític i de comunicació, com voleu fer els canvis que cal per a arribar a la independència pel poble de Catalunya? Mitjançant blogs i i correus-e? Mitjançant la política municipal? No vull dir que aquests no son d’una gran importància, però no son clau!

I si ens abstenim, evadim la responsabilitat de la representació política, tal com l’entén el gran públic que hauria de votar en un eventual referèndum. I si no fem política, ens la faran els altres: PSC CiU... i on ens deixarà això. Servirà de res?!

Valencià de bé ha dit...

La reflexió que he llegit sobre en Duran és digna del "No em ratllis"... Una collonada, company!
Pel que fa al tema central, no estic d'acord en abstenir-me. Vulguem o no, la independència s'ha de plantejar a Madrid (després ja vindrà Brussel·les), i no ho podrem fer si desapareixem del mapa electoral.
Imagineu-vos el que significa votar ERPV i pensar si estàs llençant el vot... Malgrat açò, em veig obligat a fer-ho. Ni en broma em quedo a casa amb tot el que s'està coent. Ànims, companys! Tinc 34 anys i mai havia sentit tanta remor sobiranista. En el fons anem bé. Els temps estan canviant!
Salut i Rèpública (Catalana Independent)!

Josep-Empordà ha dit...

Mès sobre l'abstenció o el vot en blanc:


Torni a considerar-ho, Sr. Barrera
joseppinyol | dijous, 6 de desembre de 2007 | 10:11h


Imaginem que els centenars de milers de manifestants del dia 1 de desembre s'abstenen o voten en blanc a les eleccions del març vinent. La mateixa nit electoral el Sr. Joan Ferran en nom dels socialistes podria sortir a la televisió triomfant i afirmar: “jo tenia raó; els que cridaven pels carrers el primer dissabte de desembre només es representaven a ells mateixos”. I podria afegir: “els resultats electorals constaten que la “crosta nacionalista” va aprofitar el malestar temporal pels problemes de rodalies per organitzar una manifestació independentista”. I podria reblar el clau exigint: “cal fer fora dels mitjans de comunicació de la Generalitat els “gurús mediàtics” que no reflecteixen la voluntat democràtica de la “Catalunya real”.

Honorable Sr. Heribert Barrera, la seva exemplar trajectòria històrica li ha fet guanyar a pols una enorme ascendència sobre milers de conciutadans. Ara ha mirat el candidat de CiU i la direcció d'ERC; ambdues situacions li han provocat la mateixa tristor que ens provoquen a tantes persones conscients nacionalment; i ens ha demanat que votem en blanc o bé ens abstinguem. La seva hipòtesi és que un daltabaix electoral forçaria la renovació imprescindible de les direccions de les dues grans forces catalanes. Però l'experiència avala el contrari: El Sr Duran Lleida l'any 2004 va fer caure la representació de CiU de 15 a 10 diputats i avui repeteix com a candidat. L'aposta estratègica de l'actual direcció d'ERC amb els socialistes ha provocat una enorme sagnia de vots i els seus dirigents han sabut justificar-la. En canvi sabem del cert el que passarà si els nacionalistes no votem: tant el PSC-PSOE com el PP milloraran els seus resultats i exhibiran aquesta representació democràtica contra els interessos nacionals.

http://blocs.mesvilaweb.cat/joseppinyol

mireia ha dit...

Sí abstenim-nos i passarà com l'estafatut: aprovat per la munnió de regionalistes i espanyolistes. Però aprovat!
Mireu a Euskadi: quan vots en blanc, nuls i abstencions hi ha i tot plegat no els serveix absolutament de res.
Sort companys.

Roger ha dit...

És evident que l'abstenció no portarà enlloc més que a consolidar el bipartidisme imperfecte existent a l'Estat Espanyol.

És evident també que poden agradar més o menys les ofertes polítiques d'ER o de CiU, però cal que es voti. És l'única manera d'evitar una majoria absoluta a Madrid, situació que fos d'uns o altres, seria greument perjudicial. Això sí, gràcies a l'abstenció que defenses.

Un tal Sánchez ha dit...

Jo crec que l'abstenció tindrà un munt d'interpretacions... i per tant cap conseqüència,a part d'inflar PSOE, PP i Ciudadanos. Aquests sí que aniran a votar. Ténen clar que el poder real i legal està a les urnes i a la representació parlamentària.
No estic disposat a desentendre'm de 4 anys de la meva vida abstenint-me: vull impulsar els que defensen (malgrat tot el que vulgueu) l'independència de Catalunya i -que jo sàpiga- fins avui només ho fa ERC.

joliu ha dit...

Josep Empordà, em sembla que el comentari del Dessmond no anava pas per tú, més aviat lliga amb aquest post dels amics del Reset, habitualment tant encertats i que avui ens han sortit amb aquest ciri trencat.
Justament ahir vaig fer un minipost contra l'abstenció.
Preferiria fer un llistat de perque no convé votar PSOE o PP i C's.... que segurament m'animaran encara més a anar a votar en català. I qui no vulgui votar CiU o ERC que voti RC, com molt bé diu l'independentista Gironí.

Va nois, de debò fareu un salt d'alegria quan als formatgets de la jornada electoral hi veieu com les taques del PP i PSOE s'han menjat el pastís? Va home va.

Voti, voti, voti, espanyol el qui no voti.

joliu ha dit...

Estimats amics del Reset, us prego de tot cor que prengueu plena consciència de l'hora solemne en que es troba la nostra nació.
Com ja vaig advertir dilluns en el meu post i avui publiquen l'e-noticies
i el tripartit-watch, el Montilla en ha pres el pèl a tots i només feia temps per convocar eleccions conjuntament amb les de Madrid que és quan arrosseguen el seu públic.
Espero que sapigueu adaptar el vostre discurs al nou escenari. L'abstenció del catalanisme en la jornada del 9 de març, tal com es presenta, seria un suïcidi imperdonable.
Com explicareu aquesta actitud als vostres nets? en castellà?

Josep-Empordà ha dit...

Com diu Joliu, la cosa s'anima.
No es per pedanteria i us prego que em perdoneu, donç no ès la meua intenció passar per sabi, que no ho soc, però als que em coneixen, ja fa dos messos que els dic que en Montilla dissoldria per convocar al març, encara no ho ha fet però la tentació ha de ser molt forta i els remeis als seus mals, no gaires.

Ara si que va de debó, si ho fa, tenim dues solucions: o caixa o faixa.

I ja no caldrá parlar mès de l'abstenció.

bacus ha dit...

jo penso com el post numero 1, jo tb votaré RC, estat català o similar. No votar és no creure en el sistema per tant o et resignes o comences una revolució que dubto que els abstencionistes vulguin.

Jordi Carbonell Segura ha dit...

L'abstenció no resoldrà res.Entenc l'emprenya ment amb la cúpula de ERC,però per això hi ha el Congrés on es pot canviar a la direcció actual.

Com existeix el risc de la pinça,necessitem que les dues úniques formacions catalanes,tinguin la màxima força possible,encara que no sigui la millor opció però es la menys dolenta.No els hi aplanem el camí des de Catalunya

Gali-Matias ha dit...

Si dono el meu vot a CIU, reforçaré la política federalista d'en Duran. (nomes de Catalunya surten idees federalistes, d'Espanya ni una).
Si voto Esquerra els hi estic dient que ho han fet molt be posant un espanyolista del PSOE al cap de la Generalitat. Que es tan com dir "incrementa el foc català amb aigua espanyola".
Si voto en blanc guanyen els del PSC, PP i C's.
Si no vaig a votar també guanyen aquests.
Què dimonis fer?
L'Harakiri fa gaire mal?

Josep-Empordà ha dit...

Si, gali-matias, no anar a votar o votar en blanc pot ben bè donar el resultat que descrius, i ès una manera de fer-se l'harakiri. Què si fa mal?, tu mateix.

Mai com a aquestes eleccions, ens hem jugat tant, i mai com a aquestes eleccions, ès imprescindible que els catalanistes anem a votar, massivament, i fixeu-vos que no em refereixo a cap partit en concret, cada escú que trii el que vulgui, però catalanista, i deixem-nos de "cabories".

El PSOE ha contractat 50.000 becaris per dur a terme un "agit prop" a internet a favor dels seus interessos. A Catalunya, el pscPSOE ha concentrat aquest "agit prop" en fomentar l'abstenció, ès el que mès li convé.

Carles de Barcelona ha dit...

Abstenció?
vergonya us hauria de donar! quins collons!
Així va la democràcia...

Si us fot mandra aixecar-vos i anar a les urnes, dieu-ho collons! no volgueu donar arguments enganya-tontos! quina vergonya si Catalunya ha de ser abstencionista, només ens falta això ara!!!

L'abstenció ni és crítica ni conscient, és covarda i patètica. Tants anys sense poder votar i ara hem de fer el pena així? per favor!

Hi ha una cosa que es diu DEMOCRÀCIA!!! és el menys pitjor dels sistemes polítics i és el que ha costat milers de vides aplicar...

No us agraden els partits polítics? canvieu-los! utilitzant la democràcia! collons! que són democràtics!

Ramon ha dit...

Suposem el cas extrem en que cap catalanista vota a les properes eleccions al parlament espanyol. El resultat de les eleccions a Catalunya seria que PSOE i PP tindrien tots els vots i escons de Catalunya i podrien presentar-se legitimament al Parlament espanyol com a unics representants dels catalans (i unics negociadors per tot el que faci a Catalunya)despres d'haver fet desapareixer els "particularistes". El fet de que la abstencio fos de mes del 50% no els fa cap por als sociates, com en Montilla ja va deixar ben clar despres de les ultimes eleccions al Parlament de Catalunya. Les consequencies immediates d'aixo serien la fi de la reclamacio del greuge fiscal (qui reclamaria?), la continuacio del greuge de la manca d'inversions (amb l'afegito de que ara ningu obriria la boca), la liquidacio definitiva de la famosa "crosta" als mitjans de comunicacio de la Generalitat, i ara amb tota legitimitat.
Estic tant desenganyat com el que mes pel que CiU ha fet fins ara, em desagrada enormement que Duran sigui el seu cap de llista, ... pero, siguem clars, i preguntem-nos, com en el popular acudit del Eugenio: "Que hay alguien mas?". jo no hi veig a ningu mes. Si a França van votar Chirac fins i tot els comunistes per evitar que guanyes LePen, a Catalunya tenim que votar CiU, per molt que ens desagradi, si volem evitar la ocupacio espanyola. Aixi de senzill.