dimarts, 11 de setembre de 2007

Presentació

Mai com fins ara la societat catalana no es trobava immersa en un estat de desànim tan gran. La situació política derivada de la formació dels succesius governs tripartits a la Generalitat de Catalunya, especialment del segon, ha provocat una desafecció generalitzada respecte als nostres representants, que va des del distanciament fins a la irritació.

En aquest context, nombroses veus –generalment anònimes- s’han alçat per criticar la manca d’ambició nacional del Govern i les estratègies dels partits que el formen, i, últimament, per apuntar la necessitat de rellançar amb renovada força el que sempre ha estat al nostre país el principal motor de canvi i de progrés: el catalanisme o, en la seva versió actual, el sobiranisme. Salvador Cardús va escriure a l’octubre del 2006 el seu famós article “Els sense nom” on identificava a la perfecció aquesta circumstància alhora que n’assenyalava els principals responsables: “ERC, sobretot des del 2003, s’ha desmarcat de qualsevol vel·leïtat nacionalista. No en són, o no en volen ser, o no se’n volen dir, que pel que fa al cas és el mateix.”

I com a conseqüència d’això, les embrionàries iniciatives i propostes d’aquest nou sobiranisme s’allunyen cada cop més –per no dir totalment- dels partits polítics existents, que s’han revelat inútils per a interpretar i canalitzar aquest sentiment tan estès. No és estrany que sigui així: la prepotència, el xantatge i l’amenaça han esdevingut instruments polítics habituals en l’exercici del poder per part dels governs tripartits, fet que ha comportat una castració total del ja de per si feble teixit associatiu, d’això que es coneix com a societat civil i que més aviat podríem anomenar societat subvencionada.

El nou sobiranisme apunta clarament a un canvi radical d’estratègia i de persones. No serveixen ni les velles estratègies, que han esdevingut obsoletes a una velocitat formidable, fruit de la seva inconsistència i escàs contacte amb la realitat, ni els cants de sirena que amaguen la incapacitat i la ineptitud de qui els entonen.

Aquest moviment de regeneració nacional està en mans, com dèiem, de la gent. Costaria molt trobar un exemple similar amb tantes expressions i veus diferents i, en canvi, tan escàs de paternitats, més enllà de l’article d’en Cardús i alguns altres més. Sense cap mena de dubte, les noves tecnologies de la informació i la comunicació han esdevingut un element indispensable sense el qual aquest fenomen no es podria entendre.

És per això que impulsem aquest nou bloc. Hi recollirem les aportacions més interessants que, en favor de la construcció d'aquest nou sobiranisme, vagin apareixent en altres blocs i als mitjans de comunicació en general, així com articles de collita pròpia elaborats per l'equip de la casa. I per això també l’anomenem Reset. Perquè la política catalana, sobretot el nacionalisme, en les seves diverses formes, necessita posar-se a punt novament i reiniciar el sistema. Necessita un reset.

26 comentaris:

Dessmond ha dit...

Benvingut aquest blog. Endavant les atxes!

Francesc Puigcarbó ha dit...

aquests tipus de bocs si no se qui ha al darrere no m'interessen. Es veu massa el llautó

Lluís ha dit...

Primer de tot dir-vos que seria més honest donar la cara i dir qui sou. Segon, no estic gens d'acord amb l'anàlisi que feu de la situació i del perquè hi hem arribat. Des de la meva modesta opinió el desànim el va produir el pacte Mas-ZP i el referèndum de l'Estatut. A partir d'aquí no em crec res de la refundació del catalanisme i menys del que el proposa. A mi no m'interessa refundar el nou catalanisme sino treballar per la sobirania i la independència de Catalunya i amb més ambició dels Paisos Catalans. Amb la carta de presentació d'aquest bloc ja n'he tingut prou per veure de quin peu calceu. Salut i independència pel 2014. Lluís Sabatés i Padrós (Torelló)

calitus ha dit...

Em sembla que carreguant les tintes contra el tripartit no podeu ignnorar el paper tan galdós del viatge a Madrid de l'Artur Mas; no teniu credibilitat si només assenyaleu una part de les responsabilitats que ens han portat a aquesta situació. Val més que sieu honestos i impecables. Molts ànims i sempre disposats a aprendre, tots som necessaris.

Miguel ha dit...

Em sembla que l'anàlisi que feu es deixa moltes coses al tinte i per tant no es just ni imparcial i veu les coses des d'un angle subjectiu.
Si tenim que refundar el catalanisme des de l'òptica d'en Artur Mas tindrem que interpretar que aquesta refundació es quelcom treure'ns els pantalons gastats de tant baixar-se'ls davant els amos madrilenys i posar-nos d'altres ben nous per continuar fen el mateix. De moment tots el politics catalans sense excepció diuen una cosa i fan altre ben diferent. Així que de moment no mels crec.

tonibanez ha dit...

L'anonimat desacredita ipso facto qualsevol missatge. És l'hora de donar la cara i treballar seriosament per Catalunya, no de fer blogs per adolescents.

Jordi Casals i Prat ha dit...

Un ana`lisi parcial i intencionat cap a una banda, que a l'estar tot amagat darrera l'anonimat no pinta gens bé!
Com diu el francesc, se us veu massa el llautó!

Tondo Rotondo ha dit...

Continuem en contacte!

Dessmond ha dit...

Hi ha molta gent que no dona pas la cara. Si aquests no la volen donar, no veig perquè ho han de fer.
Em meravello que amb aquest escrit ja hi ha qui ha vist el llautó. Mare meva!

Àlex ha dit...

L'únic missatge que espero de la refundació del catalanisme, del nou sobiranisme, és l'anunci que recolzaran la celebració d'un referèndum per l'autodeterminació. La resta és donar voltes buscant-se la cua.

gatmesquer ha dit...

Ja n'estem farts de tant sobiranisme.
Sou com el Barça: marejeu la pilota sense anar a barraca (amb l'excepció de Messi és clar)
Volem la independència!!!
No compteu amb mi per jugar un partit de costellada.
Visca el 2014!!!

Josep Romeu ha dit...

No sé si és tan important, que el blog sigui anònim o no. El que em preocupa és que els sobiranistes que estan en situació de poder, a les institucions o a les cúpules dels partits, no tinguin una visió global del país i no entenguin que no hi ha una única ópció vàlida per avançar cap a la sobirania, sinó que les necessitem totes. Igualment, hi pot haver la temptació, des de fora, de pensar que cal fer foc nou com si haguéssim de començar de zero, com si poguéssim prescindir del bagatge dels partits actuals i dels seus líders (el que no vol dir que no calgui també una certa renovació).
Entenc que el que cal en aquests moments són moviments que facin convergir les diferents opcions del catalanisme o del sobiranisme cap a uns mateixos objectius. I l'objectiu no por ser mai pretendre ser pal de paller. Tan inviable és l'opció d'Artur Mas de pretendre capitanejar la "casa comuna" com la dels autors de la ponència d'Esquerra "Construïm una nació soirana..." que basen tota l'estratègia en aconseguir l'hegemonia d'Esquerra per a poder exercir el dret a decidir.
La proposta de celebrar un Referèndum el 2014 només serà viable si no es planteja com l'opció personal de Carod Rovira (o d'ERC), sinó com un horitzó realista per al qual cal començar a treballar des d'ara mateix amb amplitud de mires buscant la complicitat de tots els sectors del catalanisme (que va des de CiU a la CUP, passant per ERC, IC_V, i sectors del PSC).
Cap a la independència ho hi avancem tots (una àmplia majoria) o no hi avançarem.

PLATAFORMA PRO JOAN HERRERA ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Roi ha dit...

Jo només vull dir que qui ha escrit això escriu bé. Amb això ja es veu que qui hi ha al darrera no és un xitxarel·lo o adolescent (sic).
El poso al bloglines i ala, a veure com va. Benvingut!
Salut i Seny!

Josep ha dit...

Benvinguts al club! CANYA, CANYA I CANYA! ÉS l'únic que importa. Tot per la Independència, res per Ecspanya!

Joan ha dit...

Estic d'acord amb el que diu en Josep Romeu!

Cisco 1714 ha dit...

Moltes felicitats per aquest nou bloc! M'ha agradat molt el plantejament que feu, és molt interessant.
Endavant!

Roger ha dit...

Estic d'acord amb els qui demanen que es trenqui amb l'anonimat del bloc, tot i que crec també, que si a pesar de l'anonimat en qüestió, es fa un anàlisi seriós del tema, com a priori sembla, no hi ha motiu per aturar un sa debat entre la comunitat blocaire.

Em sumo a la conveniència de refundar un nou catalanisme. Els nostres avis van tenir molt clar pel que havien de lluitar, però el jovent d'avui en dia (per tant, les noves generacions), ho tenen més complicat perquè no parteixen del no res com van ser els 40 anys de dictadura i repressió de la identitat catalana. És per tant aquest punt d'inflexió de la refundació del catalanisme que ha de ser la punta de llança del nou horitzó nacional de Catalunya.

Ara bé, és evident que en aquests 30 anys de democràcia s'han comès encerts i errors, i que fins i tot s'ha tendit a fer poca autocrítica entre els partits polítics defensors de la identitat catalana. Altres però, ja ni contemplen fer gens d'autocrítica i posen les banyes a la lluita nacional.

Siguem ferms per aconseguir l'objectiu comú, i aparquem l'astúcia de cadascú si realment creiem en un projecte comú.

Oriol Hernan ha dit...

El SPAM és il·legal.
Deixeu en pau la meva bústia de correu. Per molt semblants que siguin les nostres opinions en certs temes, les maneres de fer són més importants encara. Realment és lamentable que rebi correus anunciant aquests pamflets. La política només serà realment el que ha de ser quan hi hagi uns criteris i unes responsabilitats alhora d'actuar i d'opinar.

Oriol Hernan ha dit...

I no m'estranya que sigui anónim aquest blog. Com a mínim una mica de l'honor personal de l'autor quedarà intacte.

CdeCarabassa@hotmail.com ha dit...

Aquest debat sobre l'anonimat em sembla una bajanada. Amics, el que em sembla que ens han presentat és un plafó, un espai independent i obert de debat on llegir, penjar, discutir noves vies per obrir camins sobiranistes. Si posen un nom propi a aquest espai, aleshores sí que perdrà la independència.
A qui li agradi que hi entri i hi col·labori, i a qui no que no molesti.

A més, mentre hi hagi Bolaños solts jo tampoc donaré la cara.

Dessmond ha dit...

Trobo excel·lent el comentari de'n Josep Romeu.
I també l'apunt sobre l'anonimat del sr. carabassa.

Anònim ha dit...

No entenc per què saber qui hi ha darrere ha de interessar més que allò que el blog proposa. Estic d'acord en que treballar per l'indepèndencia és cosa de tots. Si volem arribar un dia a la sobirania no serà mai possible sense unir esforços de molta gent i si no fem palesa clarament la nostra voluntat. Ocupar el carrer, envair els carrers de Brusel.les amb una mani d'un milió de persones. Això sí que seria efectiu ! En tot cas, estic molt d'acord amb les assenyades reflexions d'en Josep Romeu.

Anònim ha dit...

Estaria bé saber d'on heu tret tots els nostres correus... Això es indignant...

Anònim ha dit...

Hola,
M'ha sorprés rebre els vostres e-mails, tanmateix com que el compte de correu en qüestió és l'adreça d'ús públic d'una pàgina web no tinc res a dir ans al contrari us vull agrair la visita o visites que hi heu fet, ja que és l'única manera en que heu pogut obtenir l'adreça, pel que fa al bloc només us puc dir una paraula "excel·lent" i els 3 articles sobre la conferència nacional d'esquerra, la que abans era també Republicana i de Catalunya, són molt bons, com a persona que ha viscut des de dins el procés en una de les seccions locals, d'algunes de les coses que dieu, temes com afiliacions noves, signatura del "manifest dels alcaldes", militants que els faltava algun paper en el sobre de la convocatòria, en puc donar fe, ja per acabar només em queda dir que després de les votacions de dissabte el president de la meva secció local, erem a tocar l'un de l'altre, m'ha retirat la paraula.

Anònim ha dit...

VISCA CATALUNYA LLIURE ////
LA INDEPENDENCIA NO ES UN PRIVILEGI , LA INDEPENDENCIA ES UN DRET.
CATALUNYA és una nacio amb mil anys d ' historia , amb una cultura i una llengua propia i amb voluntat d ' esdevenir un estat independent dins de la unio europea .
WWW.MARC-SABATES.COM
FUTBOL CLUB BARCELONA
NACIO CATALANA //// .