Presentació

Mai com fins ara la societat catalana no es trobava immersa en un estat de desànim tan gran. La situació política derivada de la formació dels succesius governs tripartits a la Generalitat de Catalunya, especialment del segon, ha provocat una desafecció generalitzada respecte als nostres representants, que va des del distanciament fins a la irritació.

En aquest context, nombroses veus –generalment anònimes- s’han alçat per criticar la manca d’ambició nacional del Govern i les estratègies dels partits que el formen, i, últimament, per apuntar la necessitat de rellançar amb renovada força el que sempre ha estat al nostre país el principal motor de canvi i de progrés: el catalanisme o, en la seva versió actual, el sobiranisme. Salvador Cardús va escriure a l’octubre del 2006 el seu famós article “Els sense nom” on identificava a la perfecció aquesta circumstància alhora que n’assenyalava els principals responsables: “ERC, sobretot des del 2003, s’ha desmarcat de qualsevol vel·leïtat nacionalista. No en són, o no en volen ser, o no se’n volen dir, que pel que fa al cas és el mateix.”

I com a conseqüència d’això, les embrionàries iniciatives i propostes d’aquest nou sobiranisme s’allunyen cada cop més –per no dir totalment- dels partits polítics existents, que s’han revelat inútils per a interpretar i canalitzar aquest sentiment tan estès. No és estrany que sigui així: la prepotència, el xantatge i l’amenaça han esdevingut instruments polítics habituals en l’exercici del poder per part dels governs tripartits, fet que ha comportat una castració total del ja de per si feble teixit associatiu, d’això que es coneix com a societat civil i que més aviat podríem anomenar societat subvencionada.

El nou sobiranisme apunta clarament a un canvi radical d’estratègia i de persones. No serveixen ni les velles estratègies, que han esdevingut obsoletes a una velocitat formidable, fruit de la seva inconsistència i escàs contacte amb la realitat, ni els cants de sirena que amaguen la incapacitat i la ineptitud de qui els entonen.

Aquest moviment de regeneració nacional està en mans, com dèiem, de la gent. Costaria molt trobar un exemple similar amb tantes expressions i veus diferents i, en canvi, tan escàs de paternitats, més enllà de l’article d’en Cardús i alguns altres més. Sense cap mena de dubte, les noves tecnologies de la informació i la comunicació han esdevingut un element indispensable sense el qual aquest fenomen no es podria entendre.

És per això que impulsem aquest nou bloc. Hi recollirem les aportacions més interessants que, en favor de la construcció d'aquest nou sobiranisme, vagin apareixent en altres blocs i als mitjans de comunicació en general, així com articles de collita pròpia elaborats per l'equip de la casa. I per això també l’anomenem Reset. Perquè la política catalana, sobretot el nacionalisme, en les seves diverses formes, necessita posar-se a punt novament i reiniciar el sistema. Necessita un reset.