dimarts, 23 d’octubre del 2007

La Conferència Nacional d'Esquerra (III)

Els antecedents
Les anàlisis que s’estan fent aquests dies dels resultats de la Conferència Nacional (CN) d’ERC de dissabte passat van gairebé totes en la mateixa direcció: intentar traduir el suport que va tenir la ponència de la direcció i les esmenes dels crítics en una mena de rànquing de les forces de cadascú, amb la mirada posada en el congrés del proper any. A primera vista podria semblar una lectura equivocada, donat que estem parlant d’una reunió per a debatre sobre idees i estratègies. Però veritablement les propostes de contingut ideològic van tenir només una importància relativa i, per si de cas, Joan Ridao s’ha afanyat ja a declarar que la direcció del partit no pensa aplicar-les.

Cal recordar que va ser l’acte de presentació de Reagrupament.Cat (RCat) del 30 de juny el que va posar sobre la taula les greus contradiccions internes que la renovació del pacte tripartit estava provocant dins del partit. La irrupció d’aquest corrent intern és el detonant de les incipients propostes de correcció de les pobríssimes polítiques nacionals d’ERC dins del Govern (el mateix conseller Huguet ho va reconèixer en una entrevista la setmana passada). I és per això també que –formalment- la ponència resultant de la Conferència Nacional incorpora tímides propostes en aquesta línia, independentment de qui hagi estat el seu autor material.

És des d’aquesta perspectiva que cal analitzar els resultats de la Conferència Nacional. Estem davant d’una cursa per fer-se amb el control del partit que té diversos actors principals i algun de secundari. La narració aïllada dels fets no serveix de gaire si no la contextualitzem, perquè les estratègies desplegades per cada sector ofereixen pistes molt significatives sobre el què pot passar en el futur. Que ningú no es pensi que una vegada celebrada la CN s’obre un període de pau interna dins d’ERC.

La Conferència
La direcció d’ERC plantejava aquesta CN com un acte propagandístic, no com un debat ideològic. Els dirigents del partit volien donar una imatge de cohesió interna que fes oblidar la pugna pel poder entre Carod-Rovira i Puigcercós i que demostrés la seva fortalesa per anorrear les veus crítiques. Es tractava simplement d’un acte de precampanya al qual s’arribava després d’un pacte de no agressió entre els dos principals sectors enfrontats, donat el seu lògic interès en que el partit arribi amb els millors rèdits electorals al congrés del 2008. En aquest sentit, insistim, el debat de les idees era el menys important. Allò que veritablement interessava tant al president com al secretari general era que no es produís cap terrabastall i que la permanència del partit al Govern no es veiés alterada, per poder així anar preparant cadascún per la seva banda els efectius per a la batalla final. Diversos fets avalen aquesta tesi:

1- La manca de controvèrsies entre Carod-Rovira i Puigcercós en la redacció de la ponència oficial. Cap dels dos sembla tenir un perfil ideològic diferenciat i per això acorden redactar un text acomodatici a les circumstàncies, sense nervi ni ambició política de cap mena.

2- La incorporació improvisada de la proposta del referèndum del 2014. Dins de la seva cursa particular, Carod-Rovira fa una proposta que pel seu contingut i trascendència hauria d’haver estat l’eix central del document. Però com ningú no en sabia res abans, s’inclou a última hora al document original.

3- La desidia de la direcció per promoure el debat de la ponència. Allò essencial d’una conferència ideològica és el debat sobre els textos presentats, però la direcció d’ERC eludeix que les seccions locals ho facin per por a la contestació interna.

4- La mobilització de la militància instigada des de la direcció. En lloc de fomentar l’intercanvi d’idees, des de la direcció del partit només es busca la mobilització dels militants fidels a les seves tesis, ja sigui per convicció o per interès. La maquinària organitzativa funciona amb una única finalitat: garantir l’assitència a la CN de l’ingent nombre de militants amb càrrecs públics. A tal efecte, es posen tots els mitjans a l’abast i s’actua fraudulentament. Per exemple, als militants afins se’ls paga la quota d’inscripció des de la secretaria d’organització i per tal de poder accedir al recinte de la conferència se’ls lliura el corresponent resguard d’ingrés bancari a peu d’autocar.

5- La incorporació indiscriminada d’esmenes a la ponència oficial. Una prova més de la manca de línia política del text original és que la comissió redactora accepta convertir-la en un calaix de sastre on hi tenen cabuda gairebé totes les esmenes que presenta la militància. El resultat és que la ponència dobla la seva extensió i perd la grisor política que tenia el text original. A canvi, la direcció s’assegura uns quants vots més.

Amb aquest rerafons s’arriba a la reunió de dissabte. Tota l’atenció se centra en la votació de l’esmena a la totalitat presentada per Reagrupament.Cat, i per això quan arriba el moment la sala presenta l’assistència més gran del dia. Els continguts de la ponència alternativa són sobradament coneguts i tothom sap que en el cas d’obtenir un ampli suport la direcció es veuria seriosament qüestionada. En aquests moments, RCat és l’única oposició realment existent a la direcció d’ERC. Per això l’estratègia emprada per neutralitzar RCat ha estat planificada al detall:

1- Internament: s’ha intentat desacreditar els crítics acusant-los de ressentits, messiànics i de “càncer del partit”. S’ha volgut equiparar la seva eventual victòria en la CN al pas automàtic del partit a l’oposició. És a dir, a la pèrdua de sou i feina de centenars de militants.

2- Organitzativament: s’han posat totes les traves possibles a l’actuació, estatutàriament prevista, d’RCat en tant que corrent intern. No s’han fet arribar les preceptives tarjes d’inscripció a tothom ni s’ha facilitat el text de la ponència alternativa a la militància.

3- Mediàticament: s’ha emprat sectàriament la premsa per propagar falsos arguments dels crítics, sense entrar en les propostes de fons que s’inclouen en la ponència alternativa presentada (i aprovada per 17 seccions locals). Val a dir que alguns mitjans s’hi han prestat gustosament, seguint les consignes del poder.

4- Tàcticament: s’ha instrumentalitzat la votació de les esmenes per escenificar un suport més aparent que real al suposat sector crític d’Uriel Bertran. La secretaria d’organització del partit (actuant de manera autònoma?) ha teledirigit els vots en funció d’interessos aliens a la pròpia Conferència.

5- Políticament: s’ha utilitzat el paper institucional d’alguns batlles i regidors d’ERC per incidir barroerament en el debat intern del partit, intentant oferir una imatge de consens que no existeix en la realitat.

6- Fàcticament: s’ha negat el dret al vot secret, ni tan sols com a possibilitat, i s’han exercit eines de coacció sobre la militància (gravació de les votacions) i la premsa (expulsió de la sala en el moment de la defensa de l’esmena a la totalitat).

Les conclusions
No sabem si la insistència de Marina Llansana en recordar els resultats que va obtenir l’històric militant independentista Josep Pinyol (actualment vetat per la direcció republicana) en l’última Conferència del partit de l’any 2000 es deuen a l’article que va escriure amb posterioritat a la mateixa i que deia així: “La nova ERC de Carod-Rovira, fins fa poc independentista, ha fet l’entrada a l’exclusiu club de partits del sistema. La premsa del sistema l’ha rebut entusiasmada i ha proclamat el seu líder com a polític-revelació del 2001. El seu control sobre els antics ‘boixos nois’ independentistes els ha encantat.” Unes paraules que continuen sent vàlides sis anys després de publicar-se. En qualsevol cas, si bé aquesta seria la conclusió que alguns voldrien extreure de la Conferència Nacional de dissabte, la realitat, al nostre parer, ha estat una altra:

1- La direcció del partit s’ha mostrat absolutament impermeable a tota crítica. Prefereix continuar en el Govern a qualsevol preu que plantejar un horitzó nacional en clau sobiranista, tal com ho demostra la total manca de concreció de cap estratègia en aquest sentit que vagi més enllà de vagues declaracions de cara a la galeria. Aquest fet demostra que el recanvi de la direcció d'ERC és una prioritat de primer ordre en qualsevol redreçament de la línia política del partit que es vulgui fer.

2- No poden posar-se al mateix nivell els resultats de les diferents votacions. La votació de la ponència alternativa d’RCat va ser el moment més important de la CN, ja que va ser quan més militants van exercir el seu dret de vot, invalidant així la comparativa de percentatges entre votacions.

3- RCat ha esdevingut l’unic corrent veritablement independent dins d’ERC. L’incompliment de l’acord al qual Esquerra Independentista havia arribat amb Reagrupament per donar-se suport mutu en les votacions demostra que el grup d’Uriel Bertran actua al dictat de terceres persones (cal aclarir que RCat sí va complir el pacte, d’aquí també la diferència de resultat de les respectives votacions).

4- Reagrupament.Cat s’ha consolidat com a alternativa a l’actual direcció. Ha consolidat una sòlida base que s’inicia amb un 10% dels vots al Consell Nacional del passat mes de juliol i que arriba ara al 22%.

5- El missatge d’RCat ha quedat perfectament clar en aquesta Conferència. A diferència de la l’ambigüitat de “marcar perfil propi dins del Govern”, les propostes d’RCat han quedat nítidament fixades en la seva ponència: a) condicionar el pacte tripartit a un canvi en política lingüística, el finançament i la llei de referèndums; b) elaborar una candidatura de Dignitat Nacional per les properes eleccions espanyoles; c) prioritzar la internacionalització del cas català per sobre del desplegament de l’Estatut i les vies gradualistes a la sobirania; d) coordinar una acció conjunta de les diferents forces nacionalistes de l’Estat, i e) separar les responsabilitats institucionals de les de gestió interna del partit.

Molt possiblement la direcció d’ERC seguirà fent com si res no hagués passat. Però el grau de descontent de les bases amb el pacte tripartit i, per extensió, amb l’actual línia del partit és molt elevat. Els seus dirigents continuaran fent una política de submissió al PSC-PSOE que cap maquillatge no podrà amagar, i que la militància independentista no acceptarà. Perquè si la direcció d’Esquerra i tota la seva maquinària d’organització no van ser capaços de controlar la Conferència de dissabte, res no fa pensar que puguin aturar la creixent onada renovadora que s’està formant.

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Sou sectaris i manipuladors. Els principis que vareu explicar per crear aquest bloc us els passeu pel forro.

Anònim ha dit...

Els sectaris i manipuladors són els capitostos d'ERC, i tots els pallussos que els segueixen, acollonits per por de perdre el carreguet. Erc, foteu pena i us veneu el país per un plat de llenties. Botiflers.

Anònim ha dit...

Doncs jo crec que és una descripció fidedigna del que ha passat i del que està passant.

Anònim ha dit...

Jo hi vaig ser. No com a militant però sí com a periodista. I bé, una crònica més que brillant. Felicitats pel bloc.

Anònim ha dit...

Teniu nolta raó en l'anàlisi que feu sobre l'actuació de la cúpula d'ERC.Han traït Catalunya sotmetent-se al PSC-PSOE només per mantenir el poder.
Ara reneguen del processos assamblearis de les bases perquè no els hi convenen. La situació actual serà molt difícil de redreçar si no s'aconsegueix mobilitzar la societat civil. Queda clar que l'ideari d'ERC s'ha diluït i, al igual que els seus dirigents, ha estat assimilat pel sistema.

Joan Arnera ha dit...

Felicitats, em sembla un anàlisi notablement acurat, evidentment de sd'una determinada òptica, però això no només és legítim sinó que és inevitable. Potser hauríem de procurar, tots plegats (em refereixo no pas als polítics, sinó als votants catalans afins a un o altre sector sobiranista), que les discrepàncies no ens facin perdre de vista, tanmateix, que compartim objectius.
Salut

Unknown ha dit...

Gràcies pel post, m'aporta informació interessant.

Penso que el paper moderat que fa ERC al govern en tot cas afavorirà el creixement de les CUP.

Elies ha dit...

Una argumentació molt clara i ben endreçada. Felicitats. Us he linkat al meu post (ja ho vaig fer fa uns dies).

PS:veig que ens trobem per aquí alguns companys blocaires!

Anònim ha dit...

ERC no només fa créixer les CUP, també el RC (Partit Republicà Català). Ara, és una llàstima que aquests partits hagin de créixer per culpa d'una mala gestió, o mala fe, etc, més enllà de mèrits propis. De fet, son les alternatives que hi ha al vot independentista que ERC ha prostituït.

Josep Amílcar Albert ha dit...

Prendre els afiliats com tontos que es deixen manipular per la direcció per anar a votar en contra d'alguns, assenyala la concepció que teniu dels militants i afiliats.
La conclusió: si és amb mi està tot bé, però si és contra mi s'equivoqueu.
Pot ser els més equivocats sou vosaltres.
Donar munició als adversaris, presentant-se com màrtirs que van anar a la conferència a que se'ls liquidara (Carretero dixit) és un desgavell que debilita el partit, lluny d'enfortir-lo.
Comentaris com els que escoltava darrere de mi mateix dels reagrupats, que votàvem el que votàvem, no com un exercici de llibertat i responsabilitat, si no perquè ens havien promés un silló, situa a cadascú allà on és i la concepció que té de la democràcia.
Endavant, continueu així. És la postura més inteligent.

Elies ha dit...

si hi ha una cosa que m'irrita és que els botxins es facin les víctimes, i ho dic pel que ha fet el comentari anterior. Però a veure, qui ha menyspreat i vexat des del primer dia els crítics, qui vulnera els estatuts per no reconèixer-los com a corrent intern, qui ha muntat una CN sense cap garantia democràtica, qui ha muntat els autocars? qui ha fet els ingressos bancaris? qui impedeix patriotes de tota la vida entrar al vostre selecte club de ments pensants? Ja n'hi ha prou, home, ja n'hi ha prou

Anònim ha dit...

Ha posat la foto i tot per a que el premien,no sigui que només pel nom no el coneguen bé. Si no té càrrec demà li donaran.

Anònim ha dit...

Anul•lar les Plataformes Sobiranistes

Des de les posicions espanyoles més sensates hi ha, evidentment, una clara preocupació pel que pugui passar al País Basc. El fet que des de la dreta que representa el PNB fins a l’esquerra dels ex comunistes facin un front comú decidits a exercir el dret a decidir, pot portar l’Estat en una situació complicada perquè enfront de la legalitat constitucional el poble basc pot esgrimir la legitimitat de decidir el seu futur.
En canvi, a Catalunya és molt més fàcil perquè el PP i el PSOE no s’han d’esforçar gaire en neutralitzar ni el projecte de refundar el catalanisme que propugna Mas ni la quimera d’un Referèndum pel 2014 que proposa ERC. De fet, els dos partits espanyols confien plenament en ERC per combatre i desqualificar les propostes dels Convergents, així com confien també plenament en CiU perquè faci inviable la proposta dels d’Esquerra. Així, PP i PSOE, poden dedicar-se plenament a combatre el nacionalisme basc, que allà sí que van en sèrio.
Una altra cosa és que a Catalunya, als marge dels dos partits que ja es neutralitzen ells tots solets, ha sorgit tot un seguit de Plataformes i moviments sobiranistes, amb una visió més global de país que sí que poden representar un perill per a l’Estat. D’una banda per la força que poden tenir per sí mateixos, com és el cas de la Comissió de la Dignitat, de l’altra pel rigor amb què fan les seves anàlisis com és el cas del Centre d’Estudis Sobiranistes, i en general perquè podrien arribar a crear un corrent d’opinió que acabés malbaratant la tan ben calculada guerra fratricida que mantenent els dos partits que es declaren nacionalistes. És per això, que s’han començat a moure els fils per tal de neutralitzar també aquestes plataformes. Pot semblar més difícil de fer perquè, al no tenir servituds de poder ni càrrecs per a conservar, és més difícil de pressionar-los o de fer-los claudicar de les seves idees.
Però sembla que ja s’ha trobar la solució: Si aquestes plataformes, enlloc de ser moviments independents dels partits polítics, fossin absorvides pels partits perdrien tota credibilitat i a més entrarien en el joc tan ben estudiat de neutralitzar-se els uns als altres. Una manera de fer-ho, tal com molt bé han decidit els d’ERC en la seva Conferència Nacional, és incorporant algun dels seus membres més destacats en les seves llistes electorals. Seguint la lògica dels polítics, deu ser fàcil comprar els caps visibles d’aquestes Plataformes sobiranistes, amb un càrrec i un lloc a les llistes, desmuntant així la Plataforma que representaven.
Segur que se’n sortiran.

Anònim ha dit...

Resultat irrellevant de la Conferència Nacional d'ERC
Publicat per josepromeu | 23 Oct, 2007
He volgut esperar uns dies per veure com tractaven els mitjans de comunicació la Conferència Nacional d'ERC, perquè al capdavall això és el que arribarà a la majoria dels ciutadans sobre el que s'hi va esdevenir. I, tal com ja pressagiava jo el mateix dissabte dia 20 en el meu Bloc de notes, el que menys va interessar a dins i a fora del Palau de Congressos va ser la proposta de celebrar un Referèndum sobre la Independència el 2014. Tant els debats com els mitjans de comunicació, que ho han reflectit força fidelment, han remarcant com a tema monogràfic la pugna pel poder entre el sector oficialista i els corrents crítics. Hi ha matisos en com s'ha d'analitzar que el Reagrupament de Carretero obtingués un vint-i-pico per cent de suport i els d'Esquerra Independentista més del 40%; per uns és un seriós revés i per altres la direcció es va sortir amb la seva.Però ningú analitza la trascendència que podria tenir que un partit de govern que aspira a la majora estigui disposat a fer un Referèndum per la Independència el 2014.
Sincerament, per mi és irrellevant que aquest procés cap a la Independència estigui capitanejat per un tal Josep Lluís, un tal Joan, un tal Uriel, o si m'ho apureu per un tal Artur. El que no és irrellevant és saber si serà viable o no i si a partir d'ara el país ja té les bases i el full de ruta necessaris per avançar cap a aquest objectiu, o si tot plegat ha estat un foc d'encenalls, una maniobra interna per tal de situar-se adequadament en la lluita pel poder que continuarà l'any que ve, quan ERC celebri el seu congrés. Els mitjans de comunicació són unànimes en aquest sentit: tot l'interès s'ha centrat en aquests afers domèstics, i algú aventurava que el gran canvi que podria generar aquesta Conferència Nacional del partit seria que Puigcercós desistís del seu desig de desbancar Carod, al menys de moment.

Puigcercós i Carod, aquest diumenge, devien estar mirant la cursa de Fòrmula 1: Alonso i Hamilton barallant-se en una disputa fratricida, fins que arriba un tercer i s'enduu el campionat. Pot ser la gran reflexió d'aquest cap de setmana.

De la resta, de la perspectiva per la Independència que de ser certa comportaria un daltabaix en totes les estructures socials, econòmiques i de tot tipus, tant a Catalunya com a Espanya, ni se'n parla. Senzillament, perquè tal com estan les coses ningú hi dóna cap credibilitat.

Anònim ha dit...

Insultant i amagant-vos amb l'anonimat, vosaltres mateixos us mostreu tal com sou.
Sense paraules.

bacus ha dit...

insultant? serà que les veritats ofenen.

Anònim ha dit...

top [url=http://www.001casino.com/]casino[/url] brake the latest [url=http://www.realcazinoz.com/]casino[/url] unshackled no deposit reward at the leading [url=http://www.baywatchcasino.com/]baywatchcasino.com
[/url].